Crònica del CB Santfeliuenc - Igualada de lliga EBA
Mr Pressing ens ofereix una altra crònica del grup C de lliga EBA que va enfrontar el CB Santfeliuenc i el Bàsquet Igualada.
Partit amb emoció fins al final el que vam poder gaudir diumenge passat a Sant Feliu de Llobregat. El Bàsquet Igualada s’hi desplaçava amb la intenció de seguir amb la ratxa de victòries encetada el cap de setmana passat contra AESC Ramon Llull. Els locals també venien de guanyar (i a la prórroga) a la sempre difícil pista de Monzón.
Així doncs es trobaven dos equips amb dinàmiques positives i amb un gran desig de seguir en ratxa per escapolir-se de la part baixa de la classificació.

L’encontre va començar bé pels locals que paradoxalment buscaven posicions de pal baix amb el seu “quatre” (bons moviments d’esquenes a cistella de Dídac Pérez) mentre que el seu “center” titular era una amenaça des de 6,25 (dos triples en els primers 10 minuts d’Àlex Cervera).
Al descans, clar domini en el marcador dels homes d’Àlex Terés: 44-33.
A la represa, els locals semblaven que controlaven el partit anotant punts fàcils de contraatac trets per Josep Querol i acabats per Lluís Molina (atenció a la capacitat de salt de l’ex-hospi) i els de l’Anoia no semblaven que poguessin inquietar-los massa tot i les espurnes de talent de Gerard Vinyes i Marc Corcelles des del perímetre (gran encert en el tir de 3 punts de tots dos).
L’últim quart va ser el de la revolució dels visitants que comandats pels impetuosos Oriol Olucha i Àlex Sanmartín van anar retallant diferències a base de coratge i celebrant cada bàsquet aconseguit com si fos l’últim. El Santfeliuenc no tenia paciència en atac i queia en el parany de buscar solucions individuals enlloc de grupals llençant en excés de tres punts.
Així, i a falta de 25 segons i possessió pel Santfeliuenc, el marcador era 73-74. En una molt bona jugada col·lectiva dels locals, Cervera va tornar a anotar i va situar els locals per davant en el marcador per la mínima. Però l’última carta la tenien els igualadins que després de temps mort i de treure des del mig del camp a falta de 5 segons, es tornaven avançar en l’electrònic, amb un bàsquet de David Vinyes més personal decisiu (tot i errar l’addicional). Sense temps de res més els locals, empesos per la precipitació, van llençar la pilota fora del camp confirmant la victòria dels visitants per 75-76.
ATENCIÓ A:
Josep Querol (generació del 1982, 178 cms) CB Santfeliuenc: Com acostuma a ser habitual en ell, va estar bé en la direcció i fent passades de bàsquet. A més, l’exbase d’IPSI també va aportar diumenge passat anotació i recuperacions. Un dels artífexs dels millors minuts del seu equip.
Àlex Cervera (generació del 1986, 204 cms) CB Santfeliuenc: Típic jugador que no es complica la vida i que fa només el que sap que pot fer. Va sorprendre a tothom anotant de 3 punts al principi del partit. No destaca pels seus moviments d’esquena a cèrcol. Els seus punts els aconsegueix aprofitant pilotes doblades, després de rebot ofensiu o llançant de mitjana distància si es troba desmarcat.
Oriol Olucha (generació del 1981, 186 cms) CB Igualada: Aquest rodamón del bàsquet català (Sedis, Olesa, Esplugues, Granollers) va ser dels pocs jugadors d’Igualada que va creure en la victòria quan ningú hi confiava. Possiblement Vinyes i Corcelles van jugar millor que ell en el perímetre, però la fe d’Olucha i els seus triples a l’últim quart van fer capgirar la dinàmica del partit. En el seu deure també cal apuntar-hi una falta antiesportiva comesa que va fregar la desqualificant.
Alex Sanmartín (generació del 1984, 202 cms) CB Igualada: pivot amb experiència a LEB-2 (CB Cornellà) que destaca per la seva envergadura i pel seu bon joc de peus prop de l’anella. Enguany torna a les pistes després d’una lesió important que va tenir-lo apartat de les pistes bona part de la temporada passada. Bon rebotejador (especialment l’ofensiu).
Crònica eba igualada opinions sant feliu de llobregat

December 27th, 2007 22:45
BONES FESTES I MOLTA SALUT PER A TU I ELS TEUS QUE ÉS EL QUE DE DEBÒ IMPORTA !!!
DEL SUPERMANAGER JA M’ENCARREGO JO…
JAJAJAJAJA !!!
MANEL.